Dia 3: Mar, Victor, Paulina, Freixa, Pau

Seqüencia	Pla (unic pla)	Presa	Observacions	So	Temps
Aula	P1			Musica suau de fons
				Musica suau de fons
				Musica suau de fons
				Musica suau de fons
				Musica suau de fons

Guió del video:

Què és un forat negre?

Un forat negre és una concentració de matèria d'alta densitat i amb una elevada força de gravetat. Aquets elements es troben per l’espai, i es creu que hi ha un a cada centre de cada galaxia.

Perquè es diu així?

 El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. És per aquest motiu que se'ls anomena "negres".

Com neix un forat negre?

Un forat negre neix a partir de la mort de una estrella. Quan la estrella es queda sense hidrogen per a consumir, comença a consumir heli. Augmentant aixi de tamany, disminuint de temperatura i acaba agafant un color vermellos. Aquesta fase es anomenada gegant vermella, i quan s’acaba inicia la mort de la estrella. Aqui la estrella pot agafar dos camins diferents. Si la estrella es 40  vegades mes gran que el sol, es comprimeix i posteriorment explota, fenomen anomenat supernova. La gran concentració de massa que crea la supernova abans de explotar, acaba esdevinent un forat negre.

Que fa?

Absorbeix tot el que es trobi dins del seu horitzó d’esdeveniments, incluida la llum.

L'horitzó d'esdeveniments és la superfície que marca el límit des del qual ja res no es pot escapar.  L’horitzó d’esdeveniments sempre te el mateix radi. Un forat negre te la capacitat de absorbir elements inferiors a la seva massa. Si un objecte entra en l’horitzo d’esdeveniments de un forat negre i te més massa que el propi forat, no podrá ser absorbit. Per una altre part, quants mes objectes son absorbit pel forat negre, més augmentará el seu horitzó d’esdeveniments.

Tipos de forats negres

Segons l'origen

●      Forats negres primordials: creats d'hora en la història de l'univers, amb masses variades. Cap no ha estat mai observat.

●      Forats negres supermassius: amb masses de diversos milions de masses solars. Aquests es formen en el mateix procés que origina els grans agregats de matèria de l'univers -els cúmuls globulars, les galàxies, els cúmuls de galàxies i els supercúmuls de galàxies- i n'ocupen el centre de gravetat.

●      Forats negres de massa intermèdia: tenen una massa d'uns quants milers de masses solars. Poden ser una possible font de raigs X de gran intensitat. L'any 2004, es va detectar un candidat a forat negre de massa intermèdia orbitant: el forat negre supermassiu Sagittarius A*, al centre de la Via Làctia.

●      Forats negres de massa solar: aquests es formen quan un estel de massa 3 vegades major que la del Sol esclata tot esdevenint una supernova: aleshores, el nucli es concentra en un volum molt petit que cada vegada es va reduint més fins a esdevenir un forat negre.

Adimensionals/unidimensionals

●      Forat negre de Schwarzschild: si el forat negre és adimensional.

●      Forat negre d'Einstein: si és unidimensional. Una evolució d'aquests darrers són els forats de cuc, que, en teoria, poden ser portes en l'espaitemps que podrien comunicar dos punts llunyans de l'univers o del temps.

Com desapareix?

El límit de un forat negre es denomina “horitzó”. Per efectes relacionats amb la mecànica cuántica, en aquest horitzont poden formar-se parells de particules-antiparticules, les cuals una d’elles cau dintre del forat i l’altre podría escapar. Aquestes que podrien escapar s’enporten l’energia del forat negre, això fa que vagi disminuint i que s’evapori amb el temps.