Seqüencia
|
Pla
|
Presa
|
Observacions
|
So
|
Temps
|
Títol
|
P1
|
1
| Hi-Finesse - Alpha |
5”
| |
Laboratori
Dia/Int
|
P2
|
1
|
Hi-Finesse - Alpha
|
7”
| |
Terrat
Ext/ Dia
|
P4-P11
|
4
|
Ens va costar que la Nova Cendra fes la seva reacció
| Elvis Presley- Burning Love (Live In Charlotte 1976)
whistling down the road
|
40”
|
Laboratori
Int/ Dia
|
P12-P18
|
8
|
Vam tindre un problema amb les bates però al final vam aconseguir gravar-ho
|
summer smile
|
60”
|
Crèdits
|
P19
|
1
|
ahzee king
|
10”
| |
Preses falses
|
P20-P25
|
1
|
Són les preses que no ens han sortit bé
|
ahzee king
|
10”
|
lunes, 19 de junio de 2017
Nova Cendra - Ariadna, Nerea i Gerard (4.3)
viernes, 16 de junio de 2017
La bipolaritat (Olivia Basora, Rosa Ceano)
GUIÓ TÈCNIC
SEQ.
|
PLA
|
IMATGE
|
SO
|
TEXT
|
T.
|
Escena 1: Presentació
|
PE
|
Fons negre amb el títol.
|
Música
|
Projecte divulgadors de ciència: La Bipolaritat
|
3’’
|
Escena 2:
Introducció cervell
|
PE
|
Connexions entre neurones senyalant només les parts que esmentem.
|
Explicació
|
El cervell humà funciona gràcies a neurones i connexions entre elles (a través de neurotransmissors). Els neurotransmissors són substàncies químiques que fan la funció de transmetre informació d’una neurona a una altra. L’alteració de la quantitat d’aquests neurotransmissors pot provocar trastorns o malalties, com ara la bipolaritat.
| |
Escena 3: Introducció bipolaritat
|
PE
|
Animació d’un stickman canviant de mania a depressió
|
Explicació
|
La bipolaritat és un trastorn de l’estat d’ànim que fa oscil·lar l’afectat entre la mania i la depressió.
| |
Escena 4: Mania externament
|
PE
|
Stickman caminant i actuant com un maníac (sortint de festa, fent compres estúpides, no dormint…)
|
Explicació
|
Els símptomes de la mania solen ser: ego desmesurat, disminució de la necessitat de dormir, augment de l’activitat social, distracció, més parlador de l’habitual…
En alguns casos es manifesta una mania en grau menor: s’anomena Hipomania.
| |
Escena 5: Mania internament (neurtrns normal)
|
PPP
|
Animació: s’acosta al cervell del stickman i apareix una taula amb els neurotransmissors i les seves quantitats normals.
|
Explicació
|
La mania internament ens produeix una variació de quantitats de neurotransmissors.
En aquesta taula es veuen representats els nivells normals de quantitat d’aquests neurotransmissors en una persona.
| |
Escena 6: Mania internament (neurotrans. mania)
|
PPP
|
La gràfica canvia, indicant els valors anteriors, i varia als nivells d’una persona maníaca.*
|
Explicació
|
I ara ens nivells d’una persona maníaca.
Els nivells de Glutamat, GABA i Noradrenalina disminueixen, els de Serotonina es mantenen i els de Dopamina augmenten. Aquesta desigualtat, on els neurotransmissors que provoquen felicitat tenen nivells més alts, té com a resultat una energia
| |
Escena 7: Depressió externament
|
PE
|
Stickman deprimit (tancat a casa, estirat al sofà, plorant, sense menjar…)
|
Explicació
|
Una persona amb depressió perd l’interès en les activitats, perd la gana, o ,al contrari, li augmenta, pateix insomni, pèrdua d’energia, sensació de malestar...
| |
Escena 8: Depressió internament (neurotransmissors normals)
|
PPP
|
Animació: s’acosta al cervell del stickman i apareix una taula amb els neurotransmissors i les seves quantitats normals.
|
Explicació
|
Aquest són els nivells normals, que ja hem vist abans.
| |
Escena 9: Depressió internament (neurotransmissors depressió)
|
PPP
|
La gràfica canvia, indicant els valors anteriors, i varia als nivells d’una persona maníaca.*
|
Explicació
|
Els nivells de quantitat de neurotransmissors han disminuït en tots els casos. Per això les persones amb depressió no tenen de ganes de res, no mengen i gairebé no es mouen.
| |
Escena 10: Genètica
|
PE
|
Apareix un arbre genealògic (Prezi): una parella, el pare bipolar, tenen 3 fills, un d’ells és bipolar
|
Pregunta
|
L’Albert és bipolar i té tres fills amb l’Eva, el Gerard, el Pau i la Paula. Aquesta última pateix bipolaritat.
Hi ha relació?
| |
Escena 11: Genètica
|
PPP
|
S’acosta al pare i es veu una cèl·lula, després el nucli, l’ADN, fins arribar a una tira amb les bases nitrogenades.
|
Explicació
|
En l’ADN de les cèl·lules de l’Albert trobem dues cintes encaixades a través d’uns palets, anomenats bases nitrogenades, els quals, col·locats d’una determinada manera, codifiquen l ADN per crear en l’Albert la bipolaritat.
| |
Escena 12: Genètica
|
PPP/PE/PPP
|
Som a la cèl·lula del pare i es marca amb color la part que hem ensenyat que codifica l’ADN per la bipolaritat; s’amplia aquesta part fins que es vegi tot l’ADN, es fa més gran i es veu l’ADN de la mare. Els ADN de la mare i el pare es trenquen per la meitat i s’uneixen les dues meitats, i en la meitat del pare hi ha el tros de color que codifica l’ADN del fill per la bipolaritat.
|
Explicació
|
Per crear l’ADN de la Paula s’agafa la meitat del pare i la meitat de la mare. La meitat que procedeix del pare, transmet les bases nitrogenades que codifiquen l’ADN per la bipolaritat.
| |
Escena 13: Genètica
|
PE
|
Es veu la unió de les dues meitats d’ADN: la meitat de l’ADN del pare sana (no destacada) i la part de la mare.
|
Explicació
|
Amb els germans de la Paula es va produir el mateix procés, però la meitat del pare que els va arribar no va ser la mateixa.
|
jueves, 15 de junio de 2017
Nova Cendra - Ariadna, Nerea i Gerard (4.3)
SEC.
|
PLÀ
|
IMATGE
|
SO
|
TEXT
|
TEMPS
|
Escena 1
Títol
|
P1
|
Pla sencer amb el títol del projecte.
| Hi-Finesse - Alpha |
Projecte Nova cendra
|
5”
|
Escena 2
El laboratori
Int/Dia
|
P2
|
Pla mig curt
de la taula, al damunt de la qual hi ha tres materials.
|
Hi-Finesse - Alpha
|
-Glucosa
-Bicarbonat de sodi
-Sorra
|
7”
|
P3
|
Pla mig curt
de la taula, al damunt de la qual hi ha dos materials.
|
Hi-Finesse - Alpha
|
-Encenedor
-Alcohol
|
7”
| |
Escena 3
|
P4
|
Títol indicant el que es veurà a continuació
| Elvis Presley - Burning Love (Live In Charlotte 1976) |
Fa molt de temps en un terrat molt molt llunyà...
|
10’’
|
Escena 4
Terrat
Ext/ Dia
|
P5
|
Pla americà, l’Ariadna, el Gerard i la Nerea surten al terrat
| Elvis Presley - Burning Love (Live In Charlotte 1976) |
-
|
10’’
|
Terrat
Ext/ Dia
|
P6
|
Pla americà, la Nerea parla en llatí presentant l’experiment.
| Elvis Presley - Burning Love (Live In Charlotte 1976) |
Per haec scripta sunt in nostra
notita ex scientia materiae opus ad
progressionem project.
|
20’’
|
Terrat
Ext/ Dia
|
P7
|
Pla americà, l’Ariadna parla
| -Elvis Presley - Burning Love (Live In Charlotte 1976)
-whistling down the road
|
Tibi hic adducere velim...:
Bé, bromejàvem.
Ara us presentarem els materials
que cal utilitzar per a dur a terme
aquesta reacció química.
|
30’’
|
Terrat
Ext/Dia
|
P8
|
Pla americà, el Gerard ens ensenya els materials
|
whistling down the road
|
Utilitzarem: 10g de bicarbonat de
sodi, 40g de glucosa, benzina per
encenedors, sorra i un encenedor,
per iniciar la combustió.
|
30”
|
Terrat
Ext/Dia
|
P9
|
Pla americà Nerea, Gerard i Ariadna fan la barreja
|
whistling down the road
|
-
|
35”
|
Terrat
Ext/Dia
|
P10
|
Primer pla, es veu com apareix el residu de la reacció, amb
la seva forma tan particular.
|
two steps from hell heart of courage
|
20’ realitat
30” al vídeo
| |
Escena 5
|
P11
|
Títol
|
summer smile
|
Com es forma?
|
5”
|
Escena 6
Laboratori
Int/ Dia
|
P12
|
L’Ariadna parla a la càmera.
Algunes imatges poden aparèixer de manera que no es faci pesada la presentació i així sigui més lúdica i interessant per qui l'escolta. |
summer smile
|
Quan el sucre crema en una
combustió es transforma en vapor i
diòxid de carboni. Tot i això, per
dur a terme la reacció és necessari
tenir una bona font d’oxigen.
Alhora uns altres processos força
complexos tenen lloc a altes
temperatures, perquè el corrent
d’oxigen en la part interna del
sucre és molt lleuger.
Per tant, aquests processos
inclouen la descomposició del sucre
en carboni i vapor d’aigua. I és
aquesta descomposició en carboni la
que fa la forma tan particular de
la reacció.
|
40”
|
Escena 7
|
P13
|
Títol
|
summer smile
|
Reacció
|
5”
|
Escena 8
Laboratori
Int/Dia
|
P14
|
El Gerard parla a la càmera.
A la pantalla hi ha escrites les fórmules de la reacció. |
summer smile
|
Hi afegim bicarbonat de sodi perquè
es descomposa quan s’escalfa i
deixa anat diòxid de carboni (CO2):
2NaHCO3 ! Na2CO3 + H2O + CO2
El bicarbonat de sodi s’afegeix
molts cops per a fer crèixer la massa de resposteria, així doncs a
la reacció química la funció és la
mateixa.
El diòxid de carboni i el vapor
d’aigua que se’n desprenen fan que
el "tronc", per anomenar-lo
d’alguna manera, sigui lleuger,
permetent d’aquesta manera fer-lo
crèixer.
|
45”
|
Escena 9
|
P15
|
Són el mateix?
|
summer smile
|
Sucrosa
Glucosa
Fructosa
|
5”
|
Escena 10
Laboratori
Int/ Dia
|
P16
|
La Nerea parla a la càmera.
Apareix una fotografia a la pantalla, simula que la Nerea la senyala. |
summer smile
|
El "tronc" està compost bàsicament
de carboni que prové del sucre
escalfat, no pas cremat.
El carboni és també el component
que fa que el "tronc" sigui negre.
També hi trobem carbonat de sodi
(Na2CO3), com a resultat de la
descomposició del bicarbonat de
sodi quan és escalfat.
Una molècula de sucre està composta
de carboni (C), oxigen (O) i
hidrogen (H), i té aquesta
aparença:
|
40”
|
P17
|
La Nerea senyala la foto que apareixerà a la pantalla
|
summer smile
|
5”
| ||
Escena 11
Al laboratori
|
P18
|
La Nerea continua parlant a la càmera.
|
summer smile
|
Tal com es pot veure a la
fotografia la sucrosa està composta
per una molècula d’oxigen enganxada
dues parts diferents.
Cal distingir entre la glucosa i la
fructosa. Aquesta última és el
sucre natural de les plantes
produït durant la fotosíntesi a
partir d’aigua i diòxid de carboni.
|
40”
|
Escena 12
|
P18
|
Crèdits
|
ahzee king
|
Director: Gerard Garcia
Productor: Ariadna Anton
Editor: Nerea Pardos
Guionista i realtzadora: Nerea Pardos
|
10”
|
Suscribirse a:
Entradas (Atom)