lunes, 19 de junio de 2017

Nova Cendra - Ariadna, Nerea i Gerard (4.3)



Seqüencia
Pla
Presa
Observacions
So
Temps
Títol
P1
1

Hi-Finesse - Alpha

5”
Laboratori
Dia/Int
P2
1

Hi-Finesse - Alpha
7”
Terrat
Ext/ Dia
P4-P11
4
Ens va costar que la Nova Cendra fes la seva reacció

Elvis Presley

- Burning Love (Live In Charlotte 1976)

whistling down the road
40”
Laboratori
Int/ Dia
P12-P18
8
Vam tindre un problema amb les bates però al final vam aconseguir gravar-ho
summer smile
60”
Crèdits
P19
1

ahzee king
10”
Preses falses
P20-P25
1
Són les preses que no ens han sortit bé
ahzee king
10”

viernes, 16 de junio de 2017

La bipolaritat (Olivia Basora, Rosa Ceano)

GUIÓ TÈCNIC 


SEQ.
PLA
IMATGE
SO
TEXT
T.
Escena 1: Presentació
PE
Fons negre amb el títol.
Música
Projecte divulgadors de ciència: La Bipolaritat
3’’
Escena 2:
Introducció cervell
PE
Connexions entre neurones senyalant només les parts que esmentem.
Explicació
El cervell humà funciona gràcies a neurones i connexions entre elles (a través de neurotransmissors). Els neurotransmissors són substàncies químiques que fan la funció de transmetre informació d’una neurona a una altra. L’alteració de la quantitat d’aquests neurotransmissors pot provocar trastorns o malalties, com ara la bipolaritat.


Escena 3: Introducció bipolaritat
PE
Animació d’un stickman canviant de mania a depressió
Explicació
La bipolaritat és un trastorn de l’estat d’ànim que fa oscil·lar l’afectat entre la mania i la depressió.

Escena 4: Mania externament
PE
Stickman caminant i actuant com un maníac (sortint de festa, fent compres estúpides, no dormint…)
Explicació
Els símptomes de la mania solen ser: ego desmesurat, disminució de la necessitat de dormir, augment de l’activitat social, distracció, més parlador de l’habitual…
En alguns casos es manifesta una mania en grau menor: s’anomena Hipomania.

Escena 5: Mania internament (neurtrns normal)
PPP
Animació: s’acosta al cervell del stickman i apareix una taula amb els neurotransmissors i les seves quantitats normals.
Explicació
La mania internament ens produeix una variació de quantitats de neurotransmissors.
En aquesta taula es veuen representats els nivells normals de quantitat d’aquests neurotransmissors en una persona.

Escena 6: Mania internament (neurotrans. mania)
PPP
La gràfica canvia, indicant els valors anteriors, i varia als nivells d’una persona maníaca.*
Explicació
I ara ens nivells d’una persona maníaca.
Els nivells de Glutamat, GABA i Noradrenalina disminueixen, els de Serotonina es mantenen i els de Dopamina augmenten. Aquesta desigualtat, on els neurotransmissors que provoquen felicitat tenen nivells més alts, té com a resultat una energia

Escena 7: Depressió externament
PE
Stickman deprimit (tancat a casa, estirat al sofà, plorant, sense menjar…)
Explicació
Una persona amb depressió perd l’interès en les activitats, perd la gana, o ,al contrari, li augmenta, pateix insomni, pèrdua d’energia, sensació de malestar...

Escena 8: Depressió internament (neurotransmissors normals)
PPP
Animació: s’acosta al cervell del stickman i apareix una taula amb els neurotransmissors i les seves quantitats normals.
Explicació
Aquest són els nivells normals, que ja hem vist abans.

Escena 9: Depressió internament (neurotransmissors  depressió)
PPP
La gràfica canvia, indicant els valors anteriors, i varia als nivells d’una persona maníaca.*
Explicació
Els nivells de quantitat de neurotransmissors han disminuït en tots els casos. Per això les persones amb depressió no tenen de ganes de res, no mengen i gairebé no es mouen.

Escena 10: Genètica
PE
Apareix un arbre genealògic (Prezi): una parella, el pare bipolar, tenen 3 fills, un d’ells és bipolar
Pregunta
L’Albert és bipolar i té tres fills amb l’Eva, el Gerard, el Pau i la Paula. Aquesta última pateix bipolaritat.
Hi ha relació?

Escena 11: Genètica
PPP
S’acosta al pare i es veu una cèl·lula, després el nucli, l’ADN, fins arribar a una tira amb les bases nitrogenades.
Explicació
En l’ADN de les cèl·lules de l’Albert trobem dues cintes encaixades a través d’uns palets, anomenats bases nitrogenades, els quals, col·locats d’una determinada manera, codifiquen l ADN per crear en l’Albert la bipolaritat.

Escena 12: Genètica
PPP/PE/PPP
Som a la cèl·lula del pare i es marca amb color la part que hem ensenyat que codifica l’ADN per la bipolaritat; s’amplia aquesta part fins que es vegi tot l’ADN, es fa més gran i es veu l’ADN de la mare. Els ADN de la mare i el pare es trenquen per la meitat i s’uneixen les dues meitats, i en la meitat del pare hi ha el tros de color que codifica l’ADN del fill per la bipolaritat.
Explicació
Per crear l’ADN de la Paula s’agafa la meitat del pare i la meitat de la mare. La meitat que procedeix del pare,  transmet les bases nitrogenades que codifiquen l’ADN per la bipolaritat.


Escena 13: Genètica
PE
Es veu la unió de les dues meitats d’ADN: la meitat de l’ADN del pare sana (no destacada) i la part de la mare.
Explicació
Amb els germans de la Paula es va produir el mateix procés, però la meitat del pare que els va arribar no va ser la mateixa.

La bipolaritat (Olivia Basora, Rosa Ceano)

STORYBOARD


jueves, 15 de junio de 2017

LA MAMBA NEGRA. Albert Forés, Joan Forés i Judit Martínez.

Tasca 3:
 
Storyboard


Nova Cendra - Ariadna, Nerea i Gerard (4.3)



SEC.
PLÀ
IMATGE
SO
TEXT
TEMPS
Escena 1
Títol

P1
Pla sencer amb el títol del projecte.

Hi-Finesse - Alpha


Projecte Nova cendra
5”
Escena 2
El laboratori
Int/Dia
P2
Pla mig curt
de la taula, al damunt de la qual hi ha tres materials.
Hi-Finesse - Alpha
-Glucosa
-Bicarbonat de sodi
-Sorra
7”

P3
Pla mig curt
de la taula, al damunt de la qual hi ha dos materials.

Hi-Finesse - Alpha
-Encenedor
-Alcohol
7”
Escena 3

P4
Títol indicant el que es veurà a continuació

Elvis Presley - Burning Love (Live In Charlotte 1976)


Fa molt de temps en un terrat molt molt llunyà...
10’’
Escena 4
Terrat
Ext/ Dia
P5
Pla americà, l’Ariadna, el Gerard i la Nerea surten al terrat

Elvis Presley - Burning Love (Live In Charlotte 1976)

-
10’’
Terrat
Ext/ Dia
P6
Pla americà, la Nerea parla en llatí presentant l’experiment.  

Elvis Presley - Burning Love (Live In Charlotte 1976)

Per haec scripta sunt in nostra
notita ex scientia materiae opus ad
progressionem project.

20’’
Terrat
Ext/ Dia
P7
Pla americà, l’Ariadna parla

-Elvis Presley - Burning Love (Live In Charlotte 1976)

-whistling down the road
Tibi hic adducere velim...:
Bé, bromejàvem.
Ara us presentarem els materials
que cal utilitzar per a dur a terme
aquesta reacció química.


30’’
Terrat
Ext/Dia
P8
Pla americà, el Gerard ens ensenya els materials
whistling down the road
Utilitzarem: 10g de bicarbonat de
sodi, 40g de glucosa, benzina per
encenedors, sorra i un encenedor,
per iniciar la combustió.

30”
Terrat
Ext/Dia
P9
Pla americà Nerea, Gerard i Ariadna fan la  barreja
whistling down the road
-
35”
Terrat
Ext/Dia
P10
Primer pla, es veu com apareix el residu de la reacció, amb
la seva forma tan particular.

two steps from hell heart of courage

20’ realitat
30” al vídeo
Escena 5

P11
Títol
summer smile
Com es forma?
5”
Escena 6
Laboratori
Int/ Dia
P12
L’Ariadna parla a la càmera.

Algunes imatges poden aparèixer de manera que no es faci pesada la presentació i així sigui més lúdica i interessant per qui l'escolta.
summer smile
Quan el sucre crema en una
combustió es transforma en vapor i
diòxid de carboni. Tot i això, per
dur a terme la reacció és necessari
tenir una bona font d’oxigen.
Alhora uns altres processos força
complexos tenen lloc a altes
temperatures, perquè el corrent
d’oxigen en la part interna del
sucre és molt lleuger.
Per tant, aquests processos
inclouen la descomposició del sucre
en carboni i vapor d’aigua. I és
aquesta descomposició en carboni la
que fa la forma tan particular de
la reacció.
40”
Escena 7
P13
Títol
summer smile
Reacció
5”
Escena 8
Laboratori
Int/Dia
P14
El Gerard parla a la càmera.

A la pantalla hi ha escrites les fórmules de la reacció.
summer smile
Hi afegim bicarbonat de sodi perquè
es descomposa quan s’escalfa i
deixa anat diòxid de carboni (CO2):
2NaHCO3 ! Na2CO3 + H2O + CO2
El bicarbonat de sodi s’afegeix
molts cops per a fer crèixer la massa de resposteria, així doncs a
la reacció química la funció és la
mateixa.
El diòxid de carboni i el vapor
d’aigua que se’n desprenen fan que
el "tronc", per anomenar-lo
d’alguna manera, sigui lleuger,
permetent d’aquesta manera fer-lo
crèixer.
45”
Escena 9

P15
Són el mateix?
summer smile
Sucrosa
Glucosa
Fructosa
5”
Escena 10
Laboratori
Int/ Dia

P16
La Nerea parla a la càmera.

Apareix una fotografia a la pantalla, simula que la Nerea la senyala.
summer smile
El "tronc" està compost bàsicament
de carboni que prové del sucre
escalfat, no pas cremat.
El carboni és també el component
que fa que el "tronc" sigui negre.
També hi trobem carbonat de sodi
(Na2CO3), com a resultat de la
descomposició del bicarbonat de
sodi quan és escalfat.
Una molècula de sucre està composta
de carboni (C), oxigen (O) i
hidrogen (H), i té aquesta
aparença:
40”

P17
La Nerea senyala la foto que apareixerà a la pantalla
summer smile

5”
Escena 11
Al laboratori
P18
La Nerea continua parlant a la càmera.
summer smile
Tal com es pot veure a la
fotografia la sucrosa està composta
per una molècula d’oxigen enganxada
dues parts diferents.
Cal distingir entre la glucosa i la
fructosa. Aquesta última és el
sucre natural de les plantes
produït durant la fotosíntesi a
partir d’aigua i diòxid de carboni.

40”
Escena 12
P18
Crèdits

ahzee king
Director: Gerard Garcia
Productor: Ariadna Anton
Editor: Nerea Pardos
Guionista i realtzadora: Nerea Pardos
10”