Seqüencia
|
Pla
(unic pla) |
Presa
|
Observacions
|
So
|
Temps
|
Aula
|
P1
| Musica suau de fons | |||
Musica suau de fons | |||||
Musica suau de fons | |||||
Musica suau de fons | |||||
Musica suau de fons | |||||
Guió del video:
Què
és un forat negre?
Un forat negre és una concentració
de matèria d'alta densitat i amb una elevada
força de gravetat. Aquets elements es troben per l’espai, i es creu que hi ha
un a cada centre de cada galaxia.
Perquè
es diu així?
El terme "forat negre" no s'ha
d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com
una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. És per aquest motiu
que se'ls anomena "negres".
Com
neix un forat negre?
Un forat negre neix a partir de la mort de una
estrella. Quan la estrella es queda sense hidrogen per a consumir, comença a
consumir heli. Augmentant aixi de tamany, disminuint de temperatura i acaba
agafant un color vermellos. Aquesta fase es anomenada gegant vermella, i quan
s’acaba inicia la mort de la estrella. Aqui la estrella pot agafar dos camins
diferents. Si la estrella es 40 vegades
mes gran que el sol, es comprimeix i posteriorment explota, fenomen anomenat
supernova. La gran concentració de massa que crea la supernova abans de
explotar, acaba esdevinent un forat negre.
Que fa?
Absorbeix tot el que es trobi dins del seu horitzó
d’esdeveniments, incluida la llum.
L'horitzó
d'esdeveniments és la superfície que
marca el límit des del qual ja res no es pot escapar. L’horitzó d’esdeveniments sempre te el mateix
radi. Un forat negre te la capacitat de absorbir elements inferiors a la seva
massa. Si un objecte entra en l’horitzo d’esdeveniments de un forat negre i te
més massa que el propi forat, no podrá ser absorbit. Per una altre part, quants
mes objectes son absorbit pel forat negre, més augmentará el seu horitzó
d’esdeveniments.
Tipos
de forats negres
● Forats negres primordials: creats d'hora en la història de l'univers, amb masses variades. Cap no
ha estat mai observat.
● Forats negres supermassius: amb masses de diversos milions de masses solars. Aquests es formen en
el mateix procés que origina els grans agregats de matèria de l'univers -els
cúmuls globulars, les galàxies, els cúmuls de galàxies i els supercúmuls de
galàxies- i n'ocupen el centre de gravetat.
● Forats negres de massa intermèdia: tenen una massa d'uns quants milers de masses solars. Poden ser una
possible font de raigs X de gran intensitat. L'any 2004, es va detectar un
candidat a forat negre de massa intermèdia orbitant: el forat negre supermassiu
Sagittarius A*, al centre de la Via Làctia.
●
Forats negres de massa solar: aquests es formen quan un
estel de massa 3 vegades major que la del Sol esclata tot esdevenint una
supernova: aleshores, el nucli es concentra en un volum molt petit que cada
vegada es va reduint més fins a esdevenir un forat negre.
● Forat negre de Schwarzschild: si el forat negre és adimensional.
● Forat negre d'Einstein: si és unidimensional. Una evolució d'aquests darrers són els forats de cuc, que, en teoria, poden
ser portes en l'espaitemps que podrien comunicar dos punts llunyans de
l'univers o del temps.
Com
desapareix?
El límit de un forat
negre es denomina “horitzó”. Per efectes relacionats amb la mecànica cuántica,
en aquest horitzont poden formar-se parells de particules-antiparticules, les
cuals una d’elles cau dintre del forat i l’altre podría escapar. Aquestes que
podrien escapar s’enporten l’energia del forat negre, això fa que vagi
disminuint i que s’evapori amb el temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario